Apología de la X (y dejémonos de tanta cruz)

Como cada año, no se ha hecho esperar la campaña de la Iglesia, animando a los contribuyentes a marcar la crucecita en su casilla del IRPF. Contribuyes a causas sociales, a difundir el Evangelio y a expandir la palabra de Dios. Con tales argumentos, parece difícil protestar en contra… Pero intentémoslo. Confieso que llevo años preguntándome bajo qué lógica un Estado aconfesional justifica la inclusión en su declaración de la renta de un desvío directo de impuestos para financiar una religión y su aparato. Argumentos de peso, no ecos del oscuro pasado que vivimos -pues todos sabemos que el franquismo tiene larga y siniestra sombra.

Investiguemos e intentemos ver los beneficios que la sociedad obtiene de la famosa Cruz. En primer lugar, ayudamos a financiar la organización estructural de la Iglesia Católica y a expandir su mensaje. Ahá. Para una joven atea como yo, es un motivo muy lógico para seguir marcando la casilla. Continua llegint

Solidaritat: combatre la fam avui i aquí

Article publicat originalment al bloc Pensaments Socials de la Sectorial de Política Social del PSC i va ser presentat com a moció als ajuntaments socialistes

Com donem resposta a les necessitats d’alimentació de les persones amb pocs recursos

Davant la situació de risc d’exclusió social derivada per la manca d’ingressos o pel sobreendeutament, un dels problemes més greus conseqüència de la crisi és la incapacitat de les famílies per cobrir les seves necessitats bàsiques alimentàries. A l’enfrontar el pagament d’una hipoteca, del lloguer o dels subministraments bàsics, les llars catalanes es troben en el dilema de triar entre aquest pagament per mantenir una vivenda o destinar els ingressos als productes alimentaris.

Gran Recapte 2012

Continua llegint

Coses que no volem que siguin “typical catalan”

Aquesta setmana he visitat Montserrat i la seva abadia. Sóc catalana nascuda a Barcelona i visc a la comarca del Baix Llobregat, però per casualitats de la vida mai havia visitat aquest raconet de Catalunya. De fet, hi vaig anar perquè el pare del noi amb qui surto venia de visita a la ciutat i em vaig apuntar a la seva excursió: dos canaris de Las Palmas i una cornellanenca, els tres abrigats com si anèssim de camí al Pol Nord.

Mentre pujàvem cap al massís muntanyós xerràvem sobre el paisatge que es veia a través de la finestra del FGC. Veient ara sí ara també el Llobregat, els vaig poder explicar la tradició industrial i tèxtil de la comarca, que a la vora del riu està plena de vestigis de les antigues fàbriques que tant van marcar l’economia catalana, la seva història i els seus habitants. Continua llegint