Jo vull… una República Federal.

Crec en una República com a model d’Estat, la monarquia està obsoleta, crec que no cal profunditzar en tots els escàndols de la casa Reial ja que tots els coneixem.

No podem continuar permetent que una monarquia sigui la que mantingui la nostra democràcia, una monarquia no és democràtica ja que el cap d’Estat està imposat i no ha estat elegit pel poble, jo vull ser lliure de poder Elegir el cap d’Estat que millor em representi, amb una monarquia m’he de conformar.República

Perquè la idea d’una República Federal sembla tan irreal encara? Mica en mica, anem sent més conscients que Espanya necessita un canvi, no podem tornar enrere a una Espanya centralista sense reconeixement de les nacions com pretén l’actual govern del PP. Tampoc ens podem permetre la idea que Catalunya trenqui definitivament amb Espanya. La idea del federalisme no és tan nova com alguns pensen, una altra cosa és com  ha jugat el PSC el paper del Federalisme, però jo no podria entendre una Espanya Federal sense que fos una República. Continua llegint

Anuncis

Igualtat dona home.

 

Avui dia sentim qui proclama grans discursos sobre igualtat i conciliació, sabent molts de nosaltres que son paraules buides. Més enllà d’etiquetes sota les que s’aixopluguen aquestes veus, hem de saber discernir aquells homes i dones que Sí creuen que TOTS SOM IGUALS MALGRAT LES NOSTRES DIFERÈNCIES, que una societat basada en la igualtat social, laboral, jurídica i econòmica és una societat possible. Una societat on feminisme és igualtat i masclisme, tot el contrari. Una societat on ella guanya el mateix sou que ell per la mateixa feina, on ella no està sotmesa a ell per imposició divina, on ella i ell dediquen les mateixes hores a les tasques domestiques i de cura i on ella deixa de morir en braços d’ell.

 I com s’aconsegueix aquesta societat? El major problema és aconseguir canviar la tradició, els rols, la idea preconcebuda que uns quants son posseïdors d’uns privilegis que s’entenen com a drets sense ser-ho.  Acceptar que les tasques de la llar són tasques de tots els que viuen a casa i no les obligacions d’uns quants, acceptar que les tasques professionals de cada membre d’aquests societat son necessàries i importants, acceptar que el simple fet de la teva naixença no ha de condicionar el teu futur; en definitiva acceptar per part dels privilegiats que tot allò que els fa sentir superiors no s’ho han guanyat i per tant,  renunciar-hi.

Continua llegint

Solucions? Renda Garantida de Ciutadania

imagesMentre el Partit Popular continua responsabilitzant el Govern anterior de tots els seus mals, i Convergència i Unió justifica la seva incapacitat política en el fet de no ser independents, i tant l’un com l’altre es mostren incapaços d’enfrontar-se als corruptes dels seus partits, arribem a la xifra rècord de 6.202.700 aturats.

A Catalunya hem estat entretinguts amb l’agenda secessionista marcada per Oriol Junqueras; una agenda titulada “dret a decidir” que evidencia el caos intern de Convergència. I és que algú en aquella “Casa Gran” haurà d’explicar per què era bona la moció que reconeixia unilateralment Catalunya com a subjecte polític i jurídic sobirà al Parlament en “primera volta”, i als ajuntaments i a les diputacions,  i no ho va ser al Congrés i al Parlament en “segona volta”. 

Continua llegint

El ser humano es extraordinario

Ahir vaig veure a la televisió el nou anunci d’Aquarius i haig de reconèixer que en certa manera em vaig emocionar. Per si no l’heu vist encara, comença amb la tan sentida generalització “la culpa es de los políticos”, i a continuació fa un repàs per diverses bones pràctiques de diferents polítics locals que destaquen per la seva honestedat, generositat i entrega com exemple de que no tots els polítics són el que tothom diu que són.

La veritat és que no he pogut evitar sentir-me reconfortada perquè, per primera vegada en molt de temps, veig a la televisió que algú posa en valor la labor política. Tal i com també es diu a l’anunci, els que ens dediquem a temps complet a això, ara ens veiem obligats a dir-ho amb la boca ben petita, i comença a ser esgotador. A dia d’avui sembla que sigui més vergonyós ser polític que banquer! Continua llegint

Dones, política i la manca d’una habitació pròpia

És complicat fer entendre el sentiment de vulnerabilitat que sovint es té pel simple fet de ser dona. No sóc ni la primera ni, malauradament, la última en pensar quelcom semblant. Coses tan senzilles com la percepció que tenim del nostre cos, esclavista i sempre susceptible de causar danys emocionals. Coses com l’acumulació de rols; mares, parelles, treballadores, activistes, adultes independents, amigues atentes, deesses del sexe, garants de la virtut, intimistes, extrovertides, intel·ligents, rialleres… Coses com la lluita per evitar discriminacions i per reivindicar drets que ens pertoquen no per ser dones, sinó per ser ciutadanes. Tot un bombardeig de papers i expectatives acumulades que es sumen a la lluita diària contra els brots de sexisme que sovint es viu.

Claudia Regina, autoretrat

Situacions quotidianes. Un piropo al carrer. Una interpelació en ple carrer que et fa sentir plena consciència de com algú considera que té tot el dret a cridar-te a ple pulmó el que sigui que se li passi pel cap. «Sé que para los hombres es difícil entender como eso puede ser violencia. Nosotras mismas, mujeres, nos acostumbramos y dejamos eso así. Nosotras nos acostumbramos para poder vivir el día a día», diu la brasilenya Claudia Regina. I continua, al mateix text:

El privilegio (del hombre) es invisible. Para el hombre sólo es posible ver el privilegio si hay empatía. Intente imaginar un mundo donde, por cinco mil años, todos los hombres fueran subyugados, violentados, asesinados, limitados, controlados. Intente imaginar un mundo donde por cinco mil años, sólo mujeres fueran científicas, físicas, jefes de policía, matemáticas, astronautas, médicas, abogadas, actrices, generales. Intente imaginar un mundo donde por cinco mil años ningún representante de su género haya sido destacado, en la televisión, en el teatro, en el cinema, en el arte. En la escuela, usted aprende historia hecha por mujeres, la ciencia hecha por mujeres, el mundo hecho por las mujeres. Continua llegint

UN BREU APUNT SOBRE LIDERATGE

Hem aprés en aquest Màster que hi ha molt tipus de lideratge. És una matèria apassionant sobre la que s’ha escrit molt i s’analitza en moltes disciplines: política, empresa, història, esports…

Conscient de la importància del lideratge, he estat pensant quines son les aptituds que considero meritòries per tal d’estar al capdavant de projectes de política local.

• Eficaç i eficient: l’eficàcia té a veure amb els resultats, amb aconseguir objectius i l’eficiència en fer-ho amb els recursos a l’abast. Tots sabem que l’administració no està per aconseguir beneficis si no per donar serveis. Però una bona gestió dels recursos és important per tal de racionalitzar-los. Això ho pot fer algú amb experiència en l’administració però també amb coneixements del que no és administració, del que no és sector públic. Per tant, és bo que la persona estigui acostumada a treballar també en el sector privat. És aconsellable que el líder disposi de les dues visions, de les dues experiències: en lo públic i en lo privat.

Continua llegint

El comerç de proximitat en perill

El comerç de proximitat en perillArribem a la meitat d’un any més de problemes econòmics, amb una crisi que no coneixem amb certesa fins on ens portarà, amb la inseguretat de moltes famílies de no saber si podran arribar a final de mes, amb el dèficit dels crèdits al consum, amb la retallada de les nòmines, amb la disminució de serveis bàsics… i tot el que s’hi podria afegir. I si com a consumidors que som tots ens preocupa controlar els nostres hàbits de consum, als petits comerços el que els preocupa és no ser capaços de vendre prou com per acabar el mes amb un sou digne, o com a mínim de subsistència. Continua llegint