El final d’una etapa a recordar…

companysS’apropa el final del curs escolar i miro enrere per fer balanç del que han estat gairebé 8 mesos de compartir classes i algunes estones d’oci amb els companys i companyes del màster.

Quan vaig decidir matricular-me en aquest curs, era conscient del temps que hauria de dedicar-li i no tenia gaire clar que fos capaç de compaginar-ho amb la meva dedicació política i la meva vida personal. Tot i així em vaig tirar a la piscina, convençuda de que, si bé pot ser no podria seguir al 100% el curs, de ben segur que alguna cosa aprendria.
Ara que encetem la recta final, no puc més que sentir-me satisfeta d’haver aprofitat al màxim una oportunitat d’aprenentatge i d’establir relacions amb els companys com aquesta. Continua llegint

Anuncis

Una cosa que es diu Economia Social i Solidària.

L’Economia social i solidària és un moviment socioeconòmic basat en valors i principis orientat a la construcció d’una economia centrada en les persones, en el seu desenvolupament integral i el fenomen de les pràctiques de cooperació i solidaritat dins de les comunitats.

L’economia social i solidaria està al servei de les persones, ha de proveir de forma sostenible, les bases materials per al desenvolupament personal, social i ambiental de les persones. Amb l Economia social no es busca l’enriquiment personal, si no que es un model econòmic alternatiu al capitalisme, es basa en la idea de solidaritat i cooperació i la seva màxima es millorar la qualitat de vida de les persones.

Continua llegint

‘The box is a symbol’

La caixa finlandesa: Why Finnish babies sleep in cardboard boxes

(…) the box is a symbol. A symbol of the idea of equality, and of the importance of children.

La caixa és un símbol, seria la traducció literal de la negreta. És un símbol de la lluita per l’equitat. Aquesta capsa gran no ve buida: és un paquet de maternitat ple d’objectes de primera necessitat per a nounats, que es dóna a totes les mares finlandeses, sense importar el seu nivell de renda. Continua llegint

Jo vull… una República Federal.

Crec en una República com a model d’Estat, la monarquia està obsoleta, crec que no cal profunditzar en tots els escàndols de la casa Reial ja que tots els coneixem.

No podem continuar permetent que una monarquia sigui la que mantingui la nostra democràcia, una monarquia no és democràtica ja que el cap d’Estat està imposat i no ha estat elegit pel poble, jo vull ser lliure de poder Elegir el cap d’Estat que millor em representi, amb una monarquia m’he de conformar.República

Perquè la idea d’una República Federal sembla tan irreal encara? Mica en mica, anem sent més conscients que Espanya necessita un canvi, no podem tornar enrere a una Espanya centralista sense reconeixement de les nacions com pretén l’actual govern del PP. Tampoc ens podem permetre la idea que Catalunya trenqui definitivament amb Espanya. La idea del federalisme no és tan nova com alguns pensen, una altra cosa és com  ha jugat el PSC el paper del Federalisme, però jo no podria entendre una Espanya Federal sense que fos una República. Continua llegint

Dones, política i la manca d’una habitació pròpia

És complicat fer entendre el sentiment de vulnerabilitat que sovint es té pel simple fet de ser dona. No sóc ni la primera ni, malauradament, la última en pensar quelcom semblant. Coses tan senzilles com la percepció que tenim del nostre cos, esclavista i sempre susceptible de causar danys emocionals. Coses com l’acumulació de rols; mares, parelles, treballadores, activistes, adultes independents, amigues atentes, deesses del sexe, garants de la virtut, intimistes, extrovertides, intel·ligents, rialleres… Coses com la lluita per evitar discriminacions i per reivindicar drets que ens pertoquen no per ser dones, sinó per ser ciutadanes. Tot un bombardeig de papers i expectatives acumulades que es sumen a la lluita diària contra els brots de sexisme que sovint es viu.

Claudia Regina, autoretrat

Situacions quotidianes. Un piropo al carrer. Una interpelació en ple carrer que et fa sentir plena consciència de com algú considera que té tot el dret a cridar-te a ple pulmó el que sigui que se li passi pel cap. «Sé que para los hombres es difícil entender como eso puede ser violencia. Nosotras mismas, mujeres, nos acostumbramos y dejamos eso así. Nosotras nos acostumbramos para poder vivir el día a día», diu la brasilenya Claudia Regina. I continua, al mateix text:

El privilegio (del hombre) es invisible. Para el hombre sólo es posible ver el privilegio si hay empatía. Intente imaginar un mundo donde, por cinco mil años, todos los hombres fueran subyugados, violentados, asesinados, limitados, controlados. Intente imaginar un mundo donde por cinco mil años, sólo mujeres fueran científicas, físicas, jefes de policía, matemáticas, astronautas, médicas, abogadas, actrices, generales. Intente imaginar un mundo donde por cinco mil años ningún representante de su género haya sido destacado, en la televisión, en el teatro, en el cinema, en el arte. En la escuela, usted aprende historia hecha por mujeres, la ciencia hecha por mujeres, el mundo hecho por las mujeres. Continua llegint

Les paraules del socialisme

Un diccionari obert per a l’esquerra de demà

Amb aquest suggerent subtítol, Raimon Obiols i Antoni Comín presenten el text que han escrit a quatre mans. Es tracta d’un compendi de definicions que engloben termes evocadors i palpables, eteris i molt propers alhora. Hi ha espai per a les contradiccions en aquest llibre perquè en la seva aspiració d’espai de reflexió dóna marge per a trobar altres referències i entrelligar noves idees entre sí. Com bé diu el subtítol, és un diccionari obert, que s’ha d’anar construint al pas que la realitat es transforma.

Sempre es diu que en moments de crisi cal mirar enrere per valorar què ha passat, quins han estat els tombs del camí que ens han menat fins on som ara. Aquest llibre, editat l’any 2008, té una vigència indiscutible, perquè la seva vocació no és crear un marc referencial tancat sinó proporcionar unes bases per entendre el present i somiar el futur.

Continua llegint

¿El pueblo unido jamás será vencido?

Des de que Artur Mas va entrar de president de l Generalitat i més endavant Mariano Rajoy al Govern Espanyol, he perdut el conter de manifestacions a les que he assistit per reclamar els drets que ens estan robant i en contra de les retallades que estem patint.

Al setembre vaig anar a una Manifestació a Madrid en autobús, anar i tornar, manifestar-te cridar, lluitar per allò que creus just… i sentir comentaris com: “ Ets una friki”.” No tens res millor a fer?”

Vaig faltar a la feina durant les dues últimes vagues generals, em van descomptar la part del sou que pertocava, vaig ser la única a la meva feina que va faltar.  I sentir comentaris com: Continua llegint