Desconfiança i pessimisme

barometre

Gràfica publicada per elpais.com

S’acaba de publicar l’avanç del baròmetre del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas) del mes de maig i els resultats que mostra són del tot preocupants.
El pessimisme generalitzat envers la situació econòmica és el principal punt a destacar. L’atur apareix com el principal problema per a la majoria dels espanyols, seguit dels problemes de tipus econòmic, la corrupció i el frau, i els polítics, els partits i la política en general. Segons aquest estudi, el 90% dels enquestats opinen que la situació econòmica actual és dolenta o molt dolenta, i més del 75% creu que aquesta no haurà millorat d’aquí a un any. Continua llegint

Anuncis

Estafats i castigats

frobFa temps que es parla sobre les participacions preferents als medis, i centenars de milers d’afectats han manifestat la seva indefensió davant d’un abús tan brutal per part de les entitats bancàries, què van aprofitar-se indiscriminadament de la confiança dels seus clients.

Al mes de març el govern espanyol va a provar el Reial decret llei 6/2013 de protecció als titulars de determinats productes d’estalvi i inversió i altres mesures de caràcter financer. El mateix dia, el FROB (Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria) va aprovar els fulls de ruta per al bescanvi de les participacions preferents i deute subordinat, de bancs nacionalitzats o que requereixin d’ajudes públiques (Bankia, Catalunya Banc i Novagalicia Banco), en accions d’aquestes entitats. Però el que suposadament hauria de servir per protegir als afectats el que fa és perjudicar-los encara més. Continua llegint

Jo vull… una República Federal.

Crec en una República com a model d’Estat, la monarquia està obsoleta, crec que no cal profunditzar en tots els escàndols de la casa Reial ja que tots els coneixem.

No podem continuar permetent que una monarquia sigui la que mantingui la nostra democràcia, una monarquia no és democràtica ja que el cap d’Estat està imposat i no ha estat elegit pel poble, jo vull ser lliure de poder Elegir el cap d’Estat que millor em representi, amb una monarquia m’he de conformar.República

Perquè la idea d’una República Federal sembla tan irreal encara? Mica en mica, anem sent més conscients que Espanya necessita un canvi, no podem tornar enrere a una Espanya centralista sense reconeixement de les nacions com pretén l’actual govern del PP. Tampoc ens podem permetre la idea que Catalunya trenqui definitivament amb Espanya. La idea del federalisme no és tan nova com alguns pensen, una altra cosa és com  ha jugat el PSC el paper del Federalisme, però jo no podria entendre una Espanya Federal sense que fos una República. Continua llegint

El ser humano es extraordinario

Ahir vaig veure a la televisió el nou anunci d’Aquarius i haig de reconèixer que en certa manera em vaig emocionar. Per si no l’heu vist encara, comença amb la tan sentida generalització “la culpa es de los políticos”, i a continuació fa un repàs per diverses bones pràctiques de diferents polítics locals que destaquen per la seva honestedat, generositat i entrega com exemple de que no tots els polítics són el que tothom diu que són.

La veritat és que no he pogut evitar sentir-me reconfortada perquè, per primera vegada en molt de temps, veig a la televisió que algú posa en valor la labor política. Tal i com també es diu a l’anunci, els que ens dediquem a temps complet a això, ara ens veiem obligats a dir-ho amb la boca ben petita, i comença a ser esgotador. A dia d’avui sembla que sigui més vergonyós ser polític que banquer! Continua llegint

Les paraules del socialisme

Un diccionari obert per a l’esquerra de demà

Amb aquest suggerent subtítol, Raimon Obiols i Antoni Comín presenten el text que han escrit a quatre mans. Es tracta d’un compendi de definicions que engloben termes evocadors i palpables, eteris i molt propers alhora. Hi ha espai per a les contradiccions en aquest llibre perquè en la seva aspiració d’espai de reflexió dóna marge per a trobar altres referències i entrelligar noves idees entre sí. Com bé diu el subtítol, és un diccionari obert, que s’ha d’anar construint al pas que la realitat es transforma.

Sempre es diu que en moments de crisi cal mirar enrere per valorar què ha passat, quins han estat els tombs del camí que ens han menat fins on som ara. Aquest llibre, editat l’any 2008, té una vigència indiscutible, perquè la seva vocació no és crear un marc referencial tancat sinó proporcionar unes bases per entendre el present i somiar el futur.

Continua llegint

¿El pueblo unido jamás será vencido?

Des de que Artur Mas va entrar de president de l Generalitat i més endavant Mariano Rajoy al Govern Espanyol, he perdut el conter de manifestacions a les que he assistit per reclamar els drets que ens estan robant i en contra de les retallades que estem patint.

Al setembre vaig anar a una Manifestació a Madrid en autobús, anar i tornar, manifestar-te cridar, lluitar per allò que creus just… i sentir comentaris com: “ Ets una friki”.” No tens res millor a fer?”

Vaig faltar a la feina durant les dues últimes vagues generals, em van descomptar la part del sou que pertocava, vaig ser la única a la meva feina que va faltar.  I sentir comentaris com: Continua llegint

Apología de la X (y dejémonos de tanta cruz)

Como cada año, no se ha hecho esperar la campaña de la Iglesia, animando a los contribuyentes a marcar la crucecita en su casilla del IRPF. Contribuyes a causas sociales, a difundir el Evangelio y a expandir la palabra de Dios. Con tales argumentos, parece difícil protestar en contra… Pero intentémoslo. Confieso que llevo años preguntándome bajo qué lógica un Estado aconfesional justifica la inclusión en su declaración de la renta de un desvío directo de impuestos para financiar una religión y su aparato. Argumentos de peso, no ecos del oscuro pasado que vivimos -pues todos sabemos que el franquismo tiene larga y siniestra sombra.

Investiguemos e intentemos ver los beneficios que la sociedad obtiene de la famosa Cruz. En primer lugar, ayudamos a financiar la organización estructural de la Iglesia Católica y a expandir su mensaje. Ahá. Para una joven atea como yo, es un motivo muy lógico para seguir marcando la casilla. Continua llegint