‘The box is a symbol’

La caixa finlandesa: Why Finnish babies sleep in cardboard boxes

(…) the box is a symbol. A symbol of the idea of equality, and of the importance of children.

La caixa és un símbol, seria la traducció literal de la negreta. És un símbol de la lluita per l’equitat. Aquesta capsa gran no ve buida: és un paquet de maternitat ple d’objectes de primera necessitat per a nounats, que es dóna a totes les mares finlandeses, sense importar el seu nivell de renda. Continua llegint

Dones, política i la manca d’una habitació pròpia

És complicat fer entendre el sentiment de vulnerabilitat que sovint es té pel simple fet de ser dona. No sóc ni la primera ni, malauradament, la última en pensar quelcom semblant. Coses tan senzilles com la percepció que tenim del nostre cos, esclavista i sempre susceptible de causar danys emocionals. Coses com l’acumulació de rols; mares, parelles, treballadores, activistes, adultes independents, amigues atentes, deesses del sexe, garants de la virtut, intimistes, extrovertides, intel·ligents, rialleres… Coses com la lluita per evitar discriminacions i per reivindicar drets que ens pertoquen no per ser dones, sinó per ser ciutadanes. Tot un bombardeig de papers i expectatives acumulades que es sumen a la lluita diària contra els brots de sexisme que sovint es viu.

Claudia Regina, autoretrat

Situacions quotidianes. Un piropo al carrer. Una interpelació en ple carrer que et fa sentir plena consciència de com algú considera que té tot el dret a cridar-te a ple pulmó el que sigui que se li passi pel cap. «Sé que para los hombres es difícil entender como eso puede ser violencia. Nosotras mismas, mujeres, nos acostumbramos y dejamos eso así. Nosotras nos acostumbramos para poder vivir el día a día», diu la brasilenya Claudia Regina. I continua, al mateix text:

El privilegio (del hombre) es invisible. Para el hombre sólo es posible ver el privilegio si hay empatía. Intente imaginar un mundo donde, por cinco mil años, todos los hombres fueran subyugados, violentados, asesinados, limitados, controlados. Intente imaginar un mundo donde por cinco mil años, sólo mujeres fueran científicas, físicas, jefes de policía, matemáticas, astronautas, médicas, abogadas, actrices, generales. Intente imaginar un mundo donde por cinco mil años ningún representante de su género haya sido destacado, en la televisión, en el teatro, en el cinema, en el arte. En la escuela, usted aprende historia hecha por mujeres, la ciencia hecha por mujeres, el mundo hecho por las mujeres. Continua llegint

¿El pueblo unido jamás será vencido?

Des de que Artur Mas va entrar de president de l Generalitat i més endavant Mariano Rajoy al Govern Espanyol, he perdut el conter de manifestacions a les que he assistit per reclamar els drets que ens estan robant i en contra de les retallades que estem patint.

Al setembre vaig anar a una Manifestació a Madrid en autobús, anar i tornar, manifestar-te cridar, lluitar per allò que creus just… i sentir comentaris com: “ Ets una friki”.” No tens res millor a fer?”

Vaig faltar a la feina durant les dues últimes vagues generals, em van descomptar la part del sou que pertocava, vaig ser la única a la meva feina que va faltar.  I sentir comentaris com: Continua llegint

No marxem, ens fan fora.

Durant el viatge a Alemanya que he explicat en l’anterior post, varem fer na parada en una area de servei de Luxemburg, on vaig agafar un diari gratuït i el vaig començar a llegir, i una notícia no em deixava indiferent  per dir-ho d’alguna forma, i era que  a Luxemburg l’atur juvenil dels menors de 25 anys ha arribat al 15% la ministra de treball tindrà una trobada amb les organitzacions juvenils per discutir el futur dels joves treballadors.

.tintavermella

A on vull arribar amb això, que per contra a Espanya l’atur juvenil està per sobre del 50%, i la única solució que ens donen es un conveni amb Alemanya per a enviar 5000 treballadors allà, notícia que es feien ressò fa uns dies tots els mitjans. Continua llegint