Jo vull… una República Federal.

Crec en una República com a model d’Estat, la monarquia està obsoleta, crec que no cal profunditzar en tots els escàndols de la casa Reial ja que tots els coneixem.

No podem continuar permetent que una monarquia sigui la que mantingui la nostra democràcia, una monarquia no és democràtica ja que el cap d’Estat està imposat i no ha estat elegit pel poble, jo vull ser lliure de poder Elegir el cap d’Estat que millor em representi, amb una monarquia m’he de conformar.República

Perquè la idea d’una República Federal sembla tan irreal encara? Mica en mica, anem sent més conscients que Espanya necessita un canvi, no podem tornar enrere a una Espanya centralista sense reconeixement de les nacions com pretén l’actual govern del PP. Tampoc ens podem permetre la idea que Catalunya trenqui definitivament amb Espanya. La idea del federalisme no és tan nova com alguns pensen, una altra cosa és com  ha jugat el PSC el paper del Federalisme, però jo no podria entendre una Espanya Federal sense que fos una República. Continua llegint

Les paraules del socialisme

Un diccionari obert per a l’esquerra de demà

Amb aquest suggerent subtítol, Raimon Obiols i Antoni Comín presenten el text que han escrit a quatre mans. Es tracta d’un compendi de definicions que engloben termes evocadors i palpables, eteris i molt propers alhora. Hi ha espai per a les contradiccions en aquest llibre perquè en la seva aspiració d’espai de reflexió dóna marge per a trobar altres referències i entrelligar noves idees entre sí. Com bé diu el subtítol, és un diccionari obert, que s’ha d’anar construint al pas que la realitat es transforma.

Sempre es diu que en moments de crisi cal mirar enrere per valorar què ha passat, quins han estat els tombs del camí que ens han menat fins on som ara. Aquest llibre, editat l’any 2008, té una vigència indiscutible, perquè la seva vocació no és crear un marc referencial tancat sinó proporcionar unes bases per entendre el present i somiar el futur.

Continua llegint

Ítaca i l’espiral del silenci

Darrerament es fa complicat trobar auditoris i altaveus que siguin favorables o promotors de les idees federalistes. Ens situem al bell mig dels que volen que res no canviï i dels que volen plegar per començar de nou -dues postures que poc tenen a veure amb la voluntat de renegociar i reconstruir, des del present sense perdre de vista el passat per arribar a un millor futur.

No trobes espais massius on es comparteixin aquestes idees. I aquí no vull fer una defensa dels arguments federalistes; menys encara una crítica al independentisme. Tan sols expresso el desconcert que sento al comprovar com els mitjans de comunicació (MC) o l’opinió pública (OP) han quedat conquerits per una única postura. Continua llegint

Qui dius que trenca què?

Sóc catalana i filla d’immigrants espanyols, de l’Espanya profunda podria dir. Vaig néixer a Barcelona i he viscut al Prat de Llobregat tota la meva vida, ciutat de l’àrea metropolitana amb un alt percentatge d’immigració espanyola. Des de ben petita els meus pares van inculcar-me que jo era catalana i que per això havia d’esforçar-me en aprendre bé el català, la llengua de la meva terra, la que ells entenen però mai han estudiat ni s’han llençat a parlar perquè quan van arribar a Catalunya als 60, en ple franquisme, no estava ben vist ni hi havien els cursos que ara existeixen. Pràcticament em van obligar a aprendre a ballar sardanes, tot i que a mi em semblava un autèntic rotllo, però formava part de la cultura de la meva terra i ells volien que jo fos una catalana més. A casa dels pares mai no hem parlat en català, amb els amics del Prat tampoc (tots eren fills d’immigrants espanyols, com jo), i es podria dir que, fora de l’escola, no el vaig començar a parlar fins que vaig ampliar el meu cercle d’amistats en anar a la universitat. Actualment, al llarg del dia pot ser parlo més català que castellà i em sento orgullosa de la insistència dels meus pares perquè m’apliqués en aprendre’l. Continua llegint

L’escala de veïns

Fa uns dies vaig tenir l’oportunitat de ser-hi a un sopar – conferència sobre Federalisme amb Miquel Iceta i la resta de companys del Màster en Lideratge i Comunicació per a la Gestió Política.

Defensar el Federalisme com a opció per a millorar la relació entre Catalunya i la resta de l’Estat és la màxima que defensem al PSC davant l’actual onada independentista. La nostra proposta és l’opció més sensata d’ordenació d’un Estat plurinacional com és Espanya ara que sembla que l’Estat de les Autonomies fa aigües per tot arreu. Continua llegint