El final d’una etapa a recordar…

companysS’apropa el final del curs escolar i miro enrere per fer balanç del que han estat gairebé 8 mesos de compartir classes i algunes estones d’oci amb els companys i companyes del màster.

Quan vaig decidir matricular-me en aquest curs, era conscient del temps que hauria de dedicar-li i no tenia gaire clar que fos capaç de compaginar-ho amb la meva dedicació política i la meva vida personal. Tot i així em vaig tirar a la piscina, convençuda de que, si bé pot ser no podria seguir al 100% el curs, de ben segur que alguna cosa aprendria.
Ara que encetem la recta final, no puc més que sentir-me satisfeta d’haver aprofitat al màxim una oportunitat d’aprenentatge i d’establir relacions amb els companys com aquesta. Continua llegint

Desconfiança i pessimisme

barometre

Gràfica publicada per elpais.com

S’acaba de publicar l’avanç del baròmetre del CIS (Centro de Investigaciones Sociológicas) del mes de maig i els resultats que mostra són del tot preocupants.
El pessimisme generalitzat envers la situació econòmica és el principal punt a destacar. L’atur apareix com el principal problema per a la majoria dels espanyols, seguit dels problemes de tipus econòmic, la corrupció i el frau, i els polítics, els partits i la política en general. Segons aquest estudi, el 90% dels enquestats opinen que la situació econòmica actual és dolenta o molt dolenta, i més del 75% creu que aquesta no haurà millorat d’aquí a un any. Continua llegint

Estafats i castigats

frobFa temps que es parla sobre les participacions preferents als medis, i centenars de milers d’afectats han manifestat la seva indefensió davant d’un abús tan brutal per part de les entitats bancàries, què van aprofitar-se indiscriminadament de la confiança dels seus clients.

Al mes de març el govern espanyol va a provar el Reial decret llei 6/2013 de protecció als titulars de determinats productes d’estalvi i inversió i altres mesures de caràcter financer. El mateix dia, el FROB (Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria) va aprovar els fulls de ruta per al bescanvi de les participacions preferents i deute subordinat, de bancs nacionalitzats o que requereixin d’ajudes públiques (Bankia, Catalunya Banc i Novagalicia Banco), en accions d’aquestes entitats. Però el que suposadament hauria de servir per protegir als afectats el que fa és perjudicar-los encara més. Continua llegint

El ser humano es extraordinario

Ahir vaig veure a la televisió el nou anunci d’Aquarius i haig de reconèixer que en certa manera em vaig emocionar. Per si no l’heu vist encara, comença amb la tan sentida generalització “la culpa es de los políticos”, i a continuació fa un repàs per diverses bones pràctiques de diferents polítics locals que destaquen per la seva honestedat, generositat i entrega com exemple de que no tots els polítics són el que tothom diu que són.

La veritat és que no he pogut evitar sentir-me reconfortada perquè, per primera vegada en molt de temps, veig a la televisió que algú posa en valor la labor política. Tal i com també es diu a l’anunci, els que ens dediquem a temps complet a això, ara ens veiem obligats a dir-ho amb la boca ben petita, i comença a ser esgotador. A dia d’avui sembla que sigui més vergonyós ser polític que banquer! Continua llegint

El comerç de proximitat en perill

El comerç de proximitat en perillArribem a la meitat d’un any més de problemes econòmics, amb una crisi que no coneixem amb certesa fins on ens portarà, amb la inseguretat de moltes famílies de no saber si podran arribar a final de mes, amb el dèficit dels crèdits al consum, amb la retallada de les nòmines, amb la disminució de serveis bàsics… i tot el que s’hi podria afegir. I si com a consumidors que som tots ens preocupa controlar els nostres hàbits de consum, als petits comerços el que els preocupa és no ser capaços de vendre prou com per acabar el mes amb un sou digne, o com a mínim de subsistència. Continua llegint

Individualisme vs Col·lectivitat

joan subiratsAvui hem tancat la Setmana de l’Economia Social i Cooperativa del Prat de Llobregat amb una conferència sota el títol “Respostes a la crisi: cooperativisme i economia social” a càrrec de Joan Subirats, fundador de l’Institut de govern i polítiques públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del seu Doctorat. Precisament la setmana passada havia llegit un article del mateix ponent titulat “El debate sobre los bienes comunes y la economía social en la era digital” i em va semblar tan interessant que avui no em volia perdre aquesta xerrada. Continua llegint

Qui dius que trenca què?

Sóc catalana i filla d’immigrants espanyols, de l’Espanya profunda podria dir. Vaig néixer a Barcelona i he viscut al Prat de Llobregat tota la meva vida, ciutat de l’àrea metropolitana amb un alt percentatge d’immigració espanyola. Des de ben petita els meus pares van inculcar-me que jo era catalana i que per això havia d’esforçar-me en aprendre bé el català, la llengua de la meva terra, la que ells entenen però mai han estudiat ni s’han llençat a parlar perquè quan van arribar a Catalunya als 60, en ple franquisme, no estava ben vist ni hi havien els cursos que ara existeixen. Pràcticament em van obligar a aprendre a ballar sardanes, tot i que a mi em semblava un autèntic rotllo, però formava part de la cultura de la meva terra i ells volien que jo fos una catalana més. A casa dels pares mai no hem parlat en català, amb els amics del Prat tampoc (tots eren fills d’immigrants espanyols, com jo), i es podria dir que, fora de l’escola, no el vaig començar a parlar fins que vaig ampliar el meu cercle d’amistats en anar a la universitat. Actualment, al llarg del dia pot ser parlo més català que castellà i em sento orgullosa de la insistència dels meus pares perquè m’apliqués en aprendre’l. Continua llegint