Quant a Anna Celma

Teixidora de paraules i caçadora d’imatges. Sóc llicenciada en Humanitats i en Periodisme, ambdues cursades a la UPF. Sóc una enamorada de Barcelona. No deixo que acabi el dia sense haver escoltat una cançó que m'emocini. M’he adonat que la meva paradoxa és viure sense escriure o escriure sense viure.

‘The box is a symbol’

La caixa finlandesa: Why Finnish babies sleep in cardboard boxes

(…) the box is a symbol. A symbol of the idea of equality, and of the importance of children.

La caixa és un símbol, seria la traducció literal de la negreta. És un símbol de la lluita per l’equitat. Aquesta capsa gran no ve buida: és un paquet de maternitat ple d’objectes de primera necessitat per a nounats, que es dóna a totes les mares finlandeses, sense importar el seu nivell de renda. Continua llegint

Dones, política i la manca d’una habitació pròpia

És complicat fer entendre el sentiment de vulnerabilitat que sovint es té pel simple fet de ser dona. No sóc ni la primera ni, malauradament, la última en pensar quelcom semblant. Coses tan senzilles com la percepció que tenim del nostre cos, esclavista i sempre susceptible de causar danys emocionals. Coses com l’acumulació de rols; mares, parelles, treballadores, activistes, adultes independents, amigues atentes, deesses del sexe, garants de la virtut, intimistes, extrovertides, intel·ligents, rialleres… Coses com la lluita per evitar discriminacions i per reivindicar drets que ens pertoquen no per ser dones, sinó per ser ciutadanes. Tot un bombardeig de papers i expectatives acumulades que es sumen a la lluita diària contra els brots de sexisme que sovint es viu.

Claudia Regina, autoretrat

Situacions quotidianes. Un piropo al carrer. Una interpelació en ple carrer que et fa sentir plena consciència de com algú considera que té tot el dret a cridar-te a ple pulmó el que sigui que se li passi pel cap. «Sé que para los hombres es difícil entender como eso puede ser violencia. Nosotras mismas, mujeres, nos acostumbramos y dejamos eso así. Nosotras nos acostumbramos para poder vivir el día a día», diu la brasilenya Claudia Regina. I continua, al mateix text:

El privilegio (del hombre) es invisible. Para el hombre sólo es posible ver el privilegio si hay empatía. Intente imaginar un mundo donde, por cinco mil años, todos los hombres fueran subyugados, violentados, asesinados, limitados, controlados. Intente imaginar un mundo donde por cinco mil años, sólo mujeres fueran científicas, físicas, jefes de policía, matemáticas, astronautas, médicas, abogadas, actrices, generales. Intente imaginar un mundo donde por cinco mil años ningún representante de su género haya sido destacado, en la televisión, en el teatro, en el cinema, en el arte. En la escuela, usted aprende historia hecha por mujeres, la ciencia hecha por mujeres, el mundo hecho por las mujeres. Continua llegint

Les paraules del socialisme

Un diccionari obert per a l’esquerra de demà

Amb aquest suggerent subtítol, Raimon Obiols i Antoni Comín presenten el text que han escrit a quatre mans. Es tracta d’un compendi de definicions que engloben termes evocadors i palpables, eteris i molt propers alhora. Hi ha espai per a les contradiccions en aquest llibre perquè en la seva aspiració d’espai de reflexió dóna marge per a trobar altres referències i entrelligar noves idees entre sí. Com bé diu el subtítol, és un diccionari obert, que s’ha d’anar construint al pas que la realitat es transforma.

Sempre es diu que en moments de crisi cal mirar enrere per valorar què ha passat, quins han estat els tombs del camí que ens han menat fins on som ara. Aquest llibre, editat l’any 2008, té una vigència indiscutible, perquè la seva vocació no és crear un marc referencial tancat sinó proporcionar unes bases per entendre el present i somiar el futur.

Continua llegint

Ítaca i l’espiral del silenci

Darrerament es fa complicat trobar auditoris i altaveus que siguin favorables o promotors de les idees federalistes. Ens situem al bell mig dels que volen que res no canviï i dels que volen plegar per començar de nou -dues postures que poc tenen a veure amb la voluntat de renegociar i reconstruir, des del present sense perdre de vista el passat per arribar a un millor futur.

No trobes espais massius on es comparteixin aquestes idees. I aquí no vull fer una defensa dels arguments federalistes; menys encara una crítica al independentisme. Tan sols expresso el desconcert que sento al comprovar com els mitjans de comunicació (MC) o l’opinió pública (OP) han quedat conquerits per una única postura. Continua llegint

Apología de la X (y dejémonos de tanta cruz)

Como cada año, no se ha hecho esperar la campaña de la Iglesia, animando a los contribuyentes a marcar la crucecita en su casilla del IRPF. Contribuyes a causas sociales, a difundir el Evangelio y a expandir la palabra de Dios. Con tales argumentos, parece difícil protestar en contra… Pero intentémoslo. Confieso que llevo años preguntándome bajo qué lógica un Estado aconfesional justifica la inclusión en su declaración de la renta de un desvío directo de impuestos para financiar una religión y su aparato. Argumentos de peso, no ecos del oscuro pasado que vivimos -pues todos sabemos que el franquismo tiene larga y siniestra sombra.

Investiguemos e intentemos ver los beneficios que la sociedad obtiene de la famosa Cruz. En primer lugar, ayudamos a financiar la organización estructural de la Iglesia Católica y a expandir su mensaje. Ahá. Para una joven atea como yo, es un motivo muy lógico para seguir marcando la casilla. Continua llegint

Solidaritat: combatre la fam avui i aquí

Article publicat originalment al bloc Pensaments Socials de la Sectorial de Política Social del PSC i va ser presentat com a moció als ajuntaments socialistes

Com donem resposta a les necessitats d’alimentació de les persones amb pocs recursos

Davant la situació de risc d’exclusió social derivada per la manca d’ingressos o pel sobreendeutament, un dels problemes més greus conseqüència de la crisi és la incapacitat de les famílies per cobrir les seves necessitats bàsiques alimentàries. A l’enfrontar el pagament d’una hipoteca, del lloguer o dels subministraments bàsics, les llars catalanes es troben en el dilema de triar entre aquest pagament per mantenir una vivenda o destinar els ingressos als productes alimentaris.

Gran Recapte 2012

Continua llegint

El PP matarà la política local

L’avantprojecte de llei que el PP vol dur a terme per reestructurar l’administració municipal a nivell estatal és una mesura altament ideològica que busca reduir a la mínima expressió l’Estat i els serveis públics. En especial, afectarà als Serveis Socials i tindrà com a víctimes directes la baula més dèbil de la cadena: infants; famílies sense ingressos; gent gran; usuaris dels serveis socials; i habitants de petits municipis o de zones rurals.

És un cop fort contra la Llei 12/2007, d’onze d’octubre, de Serveis Socials, i contra l’Estatut, perquè afecta les competències exclusives en Serveis Socials de Catalunya i les dels ens locals. Es vulnera el pacte social; el principi d’autonomia local i de suficiència financera; el dret els ciutadans i ciutadanes al desplegament d’una xarxa de serveis públics; i les competències autonòmiques establertes en la norma institucional bàsica.

Es tracta d’una reestructuració que, sota l’excusa de “racionalitzar l’estatut jurídic de l’Administració local i garantir-ne la sostenibilitat”, a la pràctica deixarà sense competències clau als consistoris i carregarà a les comunitats autònomes amb un volum de feina insostenible. Si la llei es desenvolupa tal i com planteja l’avantprojecte, tots els ajuntaments amb menys de 20.000 habitants només podran actuar en tasques tal com subministrament d’aigua, gestió de residus o enllumenat públic. Qualsevol altre àmbit del municipi passarà a ser gestionat per la CCAA corresponent.

Continua llegint