‘The box is a symbol’

La caixa finlandesa: Why Finnish babies sleep in cardboard boxes

(…) the box is a symbol. A symbol of the idea of equality, and of the importance of children.

La caixa és un símbol, seria la traducció literal de la negreta. És un símbol de la lluita per l’equitat. Aquesta capsa gran no ve buida: és un paquet de maternitat ple d’objectes de primera necessitat per a nounats, que es dóna a totes les mares finlandeses, sense importar el seu nivell de renda.

Més enllà de la història concreta d’aquesta caixa -que es pot llegir a l’article enllaçat amunt-, el que vull destacar és el simbolisme tan potent d’aquesta política social. Joseph E. Stiglitz parla a The Price of Inequality sobre com les decisions d’un govern mai atenen a una ciència exacta sinó que són decisions ideològiques, que destrien entre la població a qui beneficiaran, a qui aniran dirigides i quin objectiu final tindran. Tota acció de govern és una acció ideològica que té conseqüències per un determinat gruix de la població i efectes colaterals per a la resta. 

«La desigualdad es una consecuencia tanto de fuerzas políticas como de fuerzas económicas. En una economía moderna, el gobierno establece y hace cumplir las reglas del juego» J. E. Stiglitz

Les polítiques neoliberals i les polítiques progressistes tenen quelcom en comú: al darrera d’ambdues hi ha una fortíssima càrrega ideològica, perquè cap decisió de govern es asèptica i objectiva. Les direccions de cada corrent política, però, acostumen a ser abismalment diferent si es mantenen fidels als seus principis. Malgrat això, avui en dia les dues corrents són culpables de la desigualtat creixent, per convicció o per passivitat. 

És relativament fàcil pensar en campanyes com la capsa-nounat finlandesa. El difícil és aconseguir que no es perdin en el camí l’ètica i els valors que han de promoure aquestes decisions polítiques. No es tracta de fer un regal a la ciutadania amb accions populistes, sinó de posar en marxa estratègies que treballin per eradicar aquesta desigualtat sense deixar cap decisió a l’atzar. Calen, doncs, plans transversals que converteixin les polítiques en vasos comunicants de redistribució de la riquesa.  Polítiques a llarg termini, lliures de la coartació que a vegades produeix la proximitat en el temps de les conteses electorals.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s