Estafats i castigats

frobFa temps que es parla sobre les participacions preferents als medis, i centenars de milers d’afectats han manifestat la seva indefensió davant d’un abús tan brutal per part de les entitats bancàries, què van aprofitar-se indiscriminadament de la confiança dels seus clients.

Al mes de març el govern espanyol va a provar el Reial decret llei 6/2013 de protecció als titulars de determinats productes d’estalvi i inversió i altres mesures de caràcter financer. El mateix dia, el FROB (Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria) va aprovar els fulls de ruta per al bescanvi de les participacions preferents i deute subordinat, de bancs nacionalitzats o que requereixin d’ajudes públiques (Bankia, Catalunya Banc i Novagalicia Banco), en accions d’aquestes entitats. Però el que suposadament hauria de servir per protegir als afectats el que fa és perjudicar-los encara més.

300.000 famílies continuen atrapades en el laberint de les preferents i la seva lluita per aconseguir una solució justa a aquest problema ha posat en evidència la credibilitat del nostre sistema financer.

Degut a la resolució del FROB, els titulars de preferents es converteixen de forma obligada en accionistes dels bancs nacionalitzats per un valor entre un 38% i un 61% dels seus estalvis. Poden vendre aquestes accions, però a un preu que ni de lluny els resultarà rentable per la previsible baixada del seu valor al mercat. De manera que amb la venda de les accions tornen a patir un decrement en els seus estalvis, què en molts casos podrà arribar al 80%.

L’episodi de les preferents a Espanya és el major escàndol propiciat pels nostres bancs, sumant-se a les indemnitzacions milionàries, els sous desorbitats, les fusions i les operacions poc transparents.

El que el Govern ha imposat és una resposta injusta, ja que, a més de ser enganyats, els estalviadors hauran de contribuir al sanejament dels mateixos bancs que els van enganyar.

Una estafa com aquesta hauria de ser castigada, i resulta insultant que les solucions que s’està forçant a acceptar als afectats no contemplin la possibilitat de recuperar tots els seus estalvis, si no es per la via judicial o arbitral de consum, amb els riscos que això implica.

Així no es recuperarà la confiança en el nostre sistema financer i les conseqüències seran devastadores per tots aquells que l’únic que van fer malament va ser confiar en el criteri del director de la seva oficina bancària.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s