Apología de la X (y dejémonos de tanta cruz)

Como cada año, no se ha hecho esperar la campaña de la Iglesia, animando a los contribuyentes a marcar la crucecita en su casilla del IRPF. Contribuyes a causas sociales, a difundir el Evangelio y a expandir la palabra de Dios. Con tales argumentos, parece difícil protestar en contra… Pero intentémoslo. Confieso que llevo años preguntándome bajo qué lógica un Estado aconfesional justifica la inclusión en su declaración de la renta de un desvío directo de impuestos para financiar una religión y su aparato. Argumentos de peso, no ecos del oscuro pasado que vivimos -pues todos sabemos que el franquismo tiene larga y siniestra sombra.

Investiguemos e intentemos ver los beneficios que la sociedad obtiene de la famosa Cruz. En primer lugar, ayudamos a financiar la organización estructural de la Iglesia Católica y a expandir su mensaje. Ahá. Para una joven atea como yo, es un motivo muy lógico para seguir marcando la casilla. Continua llegint

Individualisme vs Col·lectivitat

joan subiratsAvui hem tancat la Setmana de l’Economia Social i Cooperativa del Prat de Llobregat amb una conferència sota el títol “Respostes a la crisi: cooperativisme i economia social” a càrrec de Joan Subirats, fundador de l’Institut de govern i polítiques públiques (IGOP) de la Universitat Autònoma de Barcelona i director del seu Doctorat. Precisament la setmana passada havia llegit un article del mateix ponent titulat “El debate sobre los bienes comunes y la economía social en la era digital” i em va semblar tan interessant que avui no em volia perdre aquesta xerrada. Continua llegint

Solicitud de recortes a los inmigrantes made in Partido Popular de Cataluña

El Partido Popular ha dado un paso más adelante contra los inmigrantes que viven en este país.
Esta vez propone recortar ayudas a los que lleven “poco tiempo” en Cataluña.
Dice el diputado Rafael López que “es injusto que se estén dando ayudas a personas que llevan poco tiempo en nuestra casa y se retiren a personas que llevan toda la vida aquí”. Continua llegint

Qui dius que trenca què?

Sóc catalana i filla d’immigrants espanyols, de l’Espanya profunda podria dir. Vaig néixer a Barcelona i he viscut al Prat de Llobregat tota la meva vida, ciutat de l’àrea metropolitana amb un alt percentatge d’immigració espanyola. Des de ben petita els meus pares van inculcar-me que jo era catalana i que per això havia d’esforçar-me en aprendre bé el català, la llengua de la meva terra, la que ells entenen però mai han estudiat ni s’han llençat a parlar perquè quan van arribar a Catalunya als 60, en ple franquisme, no estava ben vist ni hi havien els cursos que ara existeixen. Pràcticament em van obligar a aprendre a ballar sardanes, tot i que a mi em semblava un autèntic rotllo, però formava part de la cultura de la meva terra i ells volien que jo fos una catalana més. A casa dels pares mai no hem parlat en català, amb els amics del Prat tampoc (tots eren fills d’immigrants espanyols, com jo), i es podria dir que, fora de l’escola, no el vaig començar a parlar fins que vaig ampliar el meu cercle d’amistats en anar a la universitat. Actualment, al llarg del dia pot ser parlo més català que castellà i em sento orgullosa de la insistència dels meus pares perquè m’apliqués en aprendre’l. Continua llegint

No marxem, ens fan fora.

Durant el viatge a Alemanya que he explicat en l’anterior post, varem fer na parada en una area de servei de Luxemburg, on vaig agafar un diari gratuït i el vaig començar a llegir, i una notícia no em deixava indiferent  per dir-ho d’alguna forma, i era que  a Luxemburg l’atur juvenil dels menors de 25 anys ha arribat al 15% la ministra de treball tindrà una trobada amb les organitzacions juvenils per discutir el futur dels joves treballadors.

.tintavermella

A on vull arribar amb això, que per contra a Espanya l’atur juvenil està per sobre del 50%, i la única solució que ens donen es un conveni amb Alemanya per a enviar 5000 treballadors allà, notícia que es feien ressò fa uns dies tots els mitjans. Continua llegint